Autor
|
Tema: La persistència de la AO+ (Llegit 5651 vegades)
|
tro
Profesor Bacterio
Cumulonimbus Calvus
 Desconnectat
Missatges: 2813
|
A veure, una AO negativa no és garantia d’algo “bo” per nosaltres, però tampoc és massa garantia el comportament actual del vòrtex, la AO actual o “la zonal”, digueu-li com vulgueu.
Amb la AO positiva de fa molt temps hem tingut el que hem tingut, (a Europa ho saben bé i a les muntanyes europes junt amb Russia occidental també). Ho he dit algun altre cop, hem estat de sort amb les regadetes que varem fer la primera setmana de mes o amb el regalet recent (ahir vaig veure nevar aquí a la Segarra). Tot és molt matitzable, es clar, i de situacions sinòptiques favorables o desfaborables n’hi ha infinites, si, però el que estic esperant és un gir de la AO que tard o d’hora aribarà, penso que a curt-mig termini encara no, però per la persistència tant llarga de la fase actual i per alguna senyal de calentament estratosfèric a la zona polar, la distensió del vòrtex ha d’arribar (potser passades festes o mig gener ja). El fred està allà, i tant!, i s’escolarà quan arribi el moment, quan afluixi la circulació. Cap on s’escolarà, EUA? Asia? Potser, Europa? També podria ser. (sense AO negativa a Europa dificil, clar que pot fer fred, però per unes altres circumstàncies).
El més destacable és la força de la AO aquest mes, la seva persistencia però que tard o d'hora, espero, haurà d'afluixar. Tots els tres mesos d'hivern no poden estar a dalt de tot en aquets index. En recent hiverns així es pot veure.
La AO aquest mes podria superar el +2 (ara pot ser que baixi una mica el seu index sense arribar a ser negatiu) però tancarem el mes en registre altament positiu. El desembre de 1951 va establir una AO de +1.98. Aquest desembre del 51 podria ser superat pel desembre del 2006 establint el desembre amb més index positiu per la AO. Per mesos seria una altra cosa, sent els index més marcats aquests que fico a sota:
+3.495, gener 1993
+3.402, febrer 1990
+3.279, febrer 1989
+3.106, gener 1989
+2.990, març 1990
+2.544, febrer 1959
+2.470, novembre 1978
+2.062, gener 1957
AO actual, i previsió:
No sé, es parla de que els canvis en la AO podrien ser per allà al 10-20 de gener, amb conseqüències de canvi d’escenari per Europa potser encara una mica més tard. De moment tot teoria, especulació, perqué tot el tinglado atmosfèric continua sent complicat de preveure, i més el comportament de la estratosfera, i en conseqüència la troposfera polar. Parlem aquí de la AO, i sabem que hi ha molts altres indexs de referencia per seguir els patrons atmosfèrics "globals", la AO és una peça més, clar, però una peça bastant important per la meteorologia d'hivern. De moment la AO és la que és, persistent i que no deixa veure ni mapes d'alta ficció per alegrar la vista. La maduració d’aquestes coses és lenta i passen les setmanes que volen esperant canvis d’aquest tipus. Com he dit abans, podem esperar un gir de la AO amb l'esperança de grans coses, i a l'hora de la veritat ves a saber el que tenim, però estadísticament les situacions de fred són moltes més quan la AO es torna negativa.
Sempre pot passar també que canvis secundaris en principi, o factors no tinguts en compte, accelerin esdeveniments, però el temps de maduració és el que és i, a vegades, és més lent del que voldríem.
Veurem doncs, quina columna afegim a la gràfica aquest hivern i estudiarem, si podem, la seva relació amb lo realment ocorregut. 
|
Guissona - La Segarra
|
|
|
Gerard Taulé
Cumulonimbus Incus
Desconnectat
Missatges: 6778
El meteofanàtic de la illa de calor gironina
|
Gairebè tots aquests mesos que cites són molt anticiclònics, i alguns molt calents, tals com el febrer de 1990, altres freds com el novembre de 1978. Té alguna relació l´AO + amb la persistència anòmala d´un anticicló a Catalunya, Tro?
|
|
|
|
|
En línia
|
Salt (Gironès), 84 m 15,4º, 750 mm, 41º i -7,8º Blog "El clima i la meteorologia" gerardtaule.blogspot.com www.acom.esLa meteorologia és la sal de la vida del meteofanàtic |
|
|
Abel
El feniquitador - (José Velez)
Cumulus Congestus
Desconnectat
Missatges: 1178
|
Podríes resumir que diandres es això de la Nao pos. i la negativa escuetament? per que sempre m´ha intrigat; tot i que dubto que una sigui millor que l´altre pels nostres interessos.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
tro
Profesor Bacterio
Cumulonimbus Calvus
Desconnectat
Missatges: 2813
|
Gairebè tots aquests mesos que cites són molt anticiclònics, i alguns molt calents, tals com el febrer de 1990, altres freds com el novembre de 1978. Té alguna relació l´AO + amb la persistència anòmala d´un anticicló a Catalunya, Tro?
si Gerard, no pot ser d'una altra manera, anticiclons a sobre. Que siguin més càlids o freds depen de d'altres factors segurament.
Amb AO negativa (oscil.lació àrtica negativa) , es a dir amb el vòrtex polar dèbil, la circulació de borrasques es desplaça significativament cap al sud en la zona atlàntica, i també a la zona del pacífic est. Aquesta relació amb la AO és força consitent estadisticament. Amb la NAO (oscil.lació del atlàntic nord) la relació no és tan clara.
que sigui anòmala la situació, no sé dir-t'ho, potser si que el A pot ser persistent però el concepte d'anomal no sé si el faria servir. La AO positiva es pot asociar tranquilament, amb permís d'algun tàlveg o alguna petita dana aillada, amb grans anticiclons emergint amb força a les nostres latituds.
a grans trets, uns gràfics representatius.
|
Guissona - La Segarra
|
|
|
tro
Profesor Bacterio
Cumulonimbus Calvus
Desconnectat
Missatges: 2813
|
Podríes resumir que diandres es això de la Nao pos. i la negativa escuetament? per que sempre m´ha intrigat; tot i que dubto que una sigui millor que l´altre pels nostres interessos.
Un vòrtex polar fort a la zona polar ( fred acumulat a la zona polar - estratosfera) implica una relació directa amb un patró atmosfèric conegut per AO ( oscil.lació de l'àrtic), també dit NAM (Northern annular mode) i que també es pot relacionar amb la NAO (oscil.lació del atlàntic nord) que molts la consideren com una expresió més derivada de la AO i que ja sabeu que es el referent de diferencial de pressió respecte la mitjana entre la zona d’Islàndia i les Azores ( l’A groenlandés diguèssim). Jo parlo més de AO perqué, per mi, té més pes específic que la NAO en el joc atmosfèric, i que a vegades s’ha dit, i amb certa raó, que a la zona mediterrànea doncs poc efecte pot tenir (efecte real).
Quan el vòrtex polar reacciona en forma de calentament provoca que la circulació de vents rotacionals (jet) que marquen els camins de les depresions afluixi considerablement la seva velocitat, permetent que el fred àrtic es desallotji amb més facilitat de la zona i vagi a afectar latituds més baixes amb tot el que això pot comportar.
Resumint:
AO positiva: circulació zonal, anticlons aquí a casa nostra (amb posibles matisos, que sempre dic)
AO negativa: lo contrari, amb possibilitats de circulació meridiana d’anticiclons, borrasques en latitud més baixes. Increment de possibilitats de situacions de fred (irrupcions)
El comportament del vòrtex polar, el motor dels canvis en els centres d’acció de l’hemisferi nord, ja és una altra història, amb varis fronts d’estudi per veure les seves evolucions i les seves fonts iniciadores de canvis tèrmics.
|
|
|
|
|
En línia
|
Guissona - La Segarra
|
|
|
tro
Profesor Bacterio
Cumulonimbus Calvus
Desconnectat
Missatges: 2813
|
uns exemples il.lustratius del que representen les fases de AO positiva o negativa, o del vòrtex fort o no.
en la primera gràfica podem veure la incidència en les situacions de fred posteriors en el temps (60 dies) després d'un vortex polar fort o no. Clarament en les diferents ciutats (podem mirar per proximitat Berlin o París) la relació és clara. Quan és fort (strong) el nombre de situacions fredes és bastant menor.
en la segona gràfica, el mateix per la NAM (=AO) amb les dades de presència de neu ( >0.5 cm). A Paris, per exemple, de 182 situacions de neu, 63 eren amb NAM força negativa, 11 amb NAM força positiva. I la resta (l'opció amb més neu), dic jo, deu ser amb NAM ni molt positiva ni molt negativa. (probablement bosses de fred suficientment consistents devien vagar per territori europeu, sense desgastar-se massa a l'espera de trobar una mica d'humitat per descarregar neu).
|
 Table1a.gif (9.51 KB, 702x882 - vist 442 vegades.)
Table2a.gif (29.51 KB, 702x882 - vist 434 vegades.)
|
|
|
En línia
|
Guissona - La Segarra
|
|
|
Abel
El feniquitador - (José Velez)
Cumulus Congestus
Desconnectat
Missatges: 1178
|
Es a dir que ara el Vortex esta molt "mogut", la qual cosa porta a una circulaciò zonal per sobre dels nostres caps i anticlò molt a sobre, així portem molt de temps; i la negativa implica que el fred baixa mes avall junt amb les borrasques; es mes probable el fred amb la AO - que +.
Ara bè; vol dir que el pol esta mes fred amb AO + i que tot just si s´escalfa fa escapar el fred cap a avall?.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
tro
Profesor Bacterio
Cumulonimbus Calvus
Desconnectat
Missatges: 2813
|
Es a dir que ara el Vortex esta molt "mogut", la qual cosa porta a una circulaciò zonal per sobre dels nostres caps i anticlò molt a sobre, així portem molt de temps; i la negativa implica que el fred baixa mes avall junt amb les borrasques; es mes probable el fred amb la AO - que +.
Ara bè; vol dir que el pol esta mes fred amb AO + i que tot just si s´escalfa fa escapar el fred cap a avall?.
Si Abel, és així més o menys, però tampoc es tant evident. Això de tot just que dius no crec que sigui així. L'escalfament ha de ser sufuicient per provocar una resposta a la troposfera, i això al cap d'alguns dies.
Pensa que la referencia de la Ao és el vòrtex, i la seva conducta és encara molt difícil d’estudiar, pot estar afectada per moltes variables en els seus calentaments tèrmics (calentaments que comencen en capes altes de l’atmosfera (estratosfera) per acabar afectant (quasi sempre) a la troposfera i desencadenant una relaxació del cercle que aguanta el fred al cercle polar, alliberant-lo cap a zones més baixes en latituds (quines ja és una altra cosa també). La AO altament positiva és com un guardià que té la clau per obrir la porta del fred. Però tot no és tant sencill, en l’atmosfera s’han de tenir en compte retards de procesos, i també difuminació lenta de d’altres procesos. Ara bé quan a inicis d’hivern, tardor la AO és positiva, de fa bastant temps! no es pot esperar segons que, això si per nevar tampoc cal grans isos negatives a vegades, les suficients, (nevadetes recents) això si el combustible (el fred) es pot acabar ràpid si no hi ha darrera un magatzem, una situació previa que ha facilitat el terreny.
Molt complexe tot plegat, però les idees de la AO a grans trets són vàlides.
|
|
|
|
|
En línia
|
Guissona - La Segarra
|
|
|
Abel
El feniquitador - (José Velez)
Cumulus Congestus
Desconnectat
Missatges: 1178
|
He llegit sovint que la mes alta probabilitat d´entrades fredes i onades de fred es quan hi ha mes aire fred megatzemant, i es a la fí d´hibern pels mitjans-finals de Febrer inicis de MarÇ; pot coincidir amb un relaxament de fet de la AO +???
Interesant pregunta aquesta ja que possiblement hi hagi una relaciò entre onades de fred i Ao+? i cal tenir en compte que semble que hi ha sempre mes possibilitat de fred cap a finals d´hibern de la mateixa manera que la calor mes crua no sempre coincideix quan el día es mes llarg pel Juny si no molt mes endevant pel Juliol entrat Agost.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
