Autor
|
Tema: Mejora del anemómetro en la Oregon (Llegit 6107 vegades)
|
.
El Sappo Siffredi!
Meteoclimatic projecte
Cumulonimbus Incus
 Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 6820
|
2 - El anclaje del rodamiento tiene juego. Mal diseño mecánico.
No hay rodamiento... ese eje va suelto y lo único que importa es que las cazoletas giren, por eso esa manía de apretar el tornillo a tope no tiene sentido... Debería haber escrito el eje tiene juego lateral. No sé si hay rodamiento o no, pues no llegué a desmontarlo completamente, pero "lo suyo" sería que lo tuviese. Si el eje gira dentro del plástico, otra  Totalmente de acuerdo en el asunto tornillo.
Sería lo suyo o no, ya que el rozamiento aún sería peor que lo que pasa ahora... o al menos eso creo...
Si el anemo está bien instalado y nivelado el rozamiento ahora es mínimo, incluso ese eje cuando está totalmente extendido baila muy poco... y si el tornillo no está apretado a tope, las cazoletas giran sin hacer girar el eje...
Yo creo que la idea no es mala... lo que es malo es que las cazoletas son pequeñas y no oponen mucha resistencia al aire....
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
MeteoCat-longe
Cumulonimbus Incus
Desconnectat
Gènere:
Missatges: 5256
Informàtic desaprofitat
|
[...]
Efectivamente las cazoletas pequeñas implican más viento para arrancar (vencer el rozamiento) pero todas las quejas que he leído de Oregon se refieren a mal comportamiento a velocidades elevadas, donde precisamente las cazoletas pequeñas podrian suponer alguna ventaja.
Entonces seria como las hélices de un barco. Los barcos que arrastran otros barcos van con hélices muy grandes para abarcar mucha agua.
En canvio los fueraborda, por ejemplo, van con pequeñas para ir mas deprisa.
Pero, creo, que en las cazoletas de la Oregon, no hay ninguna ventaja en velocidades elevadas. Lo que interesa es que sean más grandes para abarcar más.
¿Dónde creeis que podria encontrar unas cazoletas y, cuando tenga tiempo  , intentar tunearlas, haciéndolas mayores? No se cómo, pero alguna idea se me ocurriria 
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
boira
Cumulonimbus Calvus
 Connectat
Gènere:
Missatges: 2414
|
Parece una buena opción. Como la salida es un "contacto reed" podría conectarse directamente a un cuentakilómetros de bicicleta, que convenientemente calibrado, nos indicaría velocidad actual, máxima (ráfaga) y media.
Otro asunto sería conectarlo a un ordenador.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
boira
Cumulonimbus Calvus
Connectat
Gènere:
Missatges: 2414
|
Verificados estos datos seria muy lineal y
Velocidad viento aprox = rev/s / 0,29 + 3 km/h
Donde los 3 km/h serían la "velocidad de arranque"
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
casacota
Cumulus Congestus
Desconnectat
Missatges: 1295
|
Tot aquest fil i altres consideracions em porten a dubtar que les dades del vent de la gran majoria de les estacions estiguin efectivament a l'alçada, qualitativament parlant, de la resta de les dades aportades - temperatura, humitat i pluja.
Segurament ja la posició dels sensors són més problemàtiques - fins i tot els serveis meteorològics de diferents països solen prendre unes estacions de referència, moltes menys que no pas els punts de mesura termopluviomètrica.
Les estacions automàtiques "barates" - incloent-hi les Davis i Rainwise - aprofiten la relativa facilitat que els dóna l'electrònica però, conscients de que la ubicació difícilment serà l'òptima, no esmercen cap cura especial en la construcció de l'anemòmetre, ben visible en el fet de que tot va junt en un paquet difícilment segregable: com es podria pretendre que si el pluviòmetre ha d'anar a 1 metre de terra, el sensor termo-higro a 1.5 metres, i l'anemòmetre a 10 metres sobre el sòl, es pugui fer un sol aparatet amb un trípode a 1.30 metres del terra? Pels dos primers es pot acceptar com a mitjana, però el darrer sembla més aviat un element decoratiu destinat a incrementar les vendes.
Aconsellable sembla doncs l'eliminació de l'anemòmetre decoratiu, i buscar per altra banda la possibilitat de construcció d'un anemòmetre independent de l'estació termopluviomètrica, que es pugui situar correctament. Essent que això comporta una torre, normalment metàl·lica, de 10 metres d'alçada, cal considerar el perill que això comporta en cas de tempesta - en qualsevol cas un cablejat fins a dintre casa o fins i tot la connexió a un ordinador sembla poc menys que suicida, una solució inalàmbrica amb alimentació per pannell solar de l'anemòmetre i el penell és pràcticament imperativa (recordo com va quedar l'estació de Portbou quan un llamp va caure a la torre de l'anemòmetre fa uns anys).
En fi, força complicat, però veient la gent que córre per aquí crec que podria ser un "repte meteoclimatic" el desenvolupament i construcció d'un sistema que ens permetés mesurar el vent de manera indepentent, fiable i segura!
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
sería meter una bobina delante del sensor y montar un circuito reed-alimentación-bobina.
