Pàgines: [1] 
|
 |
|
Autor
|
Tema: El pati de casa (Llegit 239 vegades)
|
Ignasi
Cumulus
 Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 120
El Midi d'Ossau des de l'Anayet (agost 2004)
|
Us ensenyaré uns racons del pati de casa, és a dir, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, que està a pocs minuts de Terrassa, on visc. Hi he anat moltes vegades a caminar pel pati, i el el diumenge 25 de febrer hi vaig anar amb un amic ja gran a donat un tomb de 3 hores.
Mapa del recorregut i dels punts més significatius de l’itinerari, que ja aniré comentant
La silueta de Montserrat és ben bonica. Com el dia era lleig i amenaçava pluja
Us presento el meu amic i col·lega, amb setenta llargs, molt ben portats. Fa un parell d’anys li allargaren una cama i va una mica doblegat, però és dur com un roc
Una altra vista de Montserrat i del celatge del diumenge a mig matí
Bona vista del Vallès, del mar i de Collserola
Un cop agafat el Camí de la Font Soleia, apareixen aquestes parets plenes de vies curtes d’escalada de dificultat. No vam veure ni un sol escalador, potser pel vent fred que bufava
El camí passa amb frequència per zones de roca, que van alternant amb bosc espès mediterrani, principalment d’alzina. De fet, anys endarrera, tant aquí com a Montserrat hi havia explotació de carbó de d’alzina
I arrivem a la Font Soleia. Com moltes fonts d’aquesta zona, té un tap perquè no s’escapi la poca aigua que reté la terra quan plou menys, com és el cas
N’hi ha `prou amb treure el tap i… ¡Déu n’hi do el que raja!
Més vias d’escalada de dificultat
Alguns passos del camí van sota aixopluc
Aquesta és una zona d’escola amb preses artificials, per entrenar. Tota la zona de parets per escalar la he assenyalat en el mapa amb una línia gruixuda de color verd clar trasparent
¡Ah! Aquesta roca del fons mereix un comentari apart. Va ser la última cosa que vaig escalar abans de deixar-ho durant 30 anys. Més endavant us explico
Aquí el careto d’un servidor caminant pel boscós i a voltes selvàtic camí de tornada: el Camí de la Senyora.
Aquí tenim una bonica imatge de la Castellassa de Can Torras. La primera vegada la vaig pujar pel llom (via normal). L’última pel la xemeneia vertical de l’esquerra (uns 75 metros no gaire difícils), que es diu la Matalonga. Justo al davant a la dreta hi ha El Bolet.
El meu amic i col·lega endinsant-se a la jungla
Fenomenal bosc d’alzines pel que passa el Camí de la Senyora
Fita que indica el lloc on comença el Camí de la Senyora. El camí principal a La Mola segueix per l’esquerra i acostuma a estar molt transitat, fins i tot en dies com avui
Amor de mare… (el nen serà excursionista)
El camí principal és fácil de seguir: no té pèrdua
Una altra imatge de Montserrat, un parell d’hores més tard. El cel es posa cada vegada més lleig
Baixant per la canal que ens mena al cotxe, ja molt a la vora
El Cavall Bernat de Sant Llorenç pren el nom del de Montserrat, però és molt més humil. Aquest monòlit és la primera cosa que vaig escalar en ma vida
El Cap de Mort està just en front del Cavall Bernat
L’Esquirol és també una de les pedres que pujavem als 17-18 anys.
La pluja se’ns tira al damunt i cal arribar al cotxe el més aviat possible
Espero que us hagi agradat el pati de casa. Un altre dia coneixereu noves zones.
|
|
|
|
|
En línia
|
Salutacions,
Ignasi
|
|
|
|
|
|
|
meteocoll
CATmeteo Admin
Tren convectiu
 Connectat
Gènere:
Missatges: 34318
|
Jejejeje ... molt guapes les fotos i la zona; avui hi he anat a fer alguna foto 
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
|
Pàgines: [1] 
|
|
|
|
|
