Cal Meteocoll
Benvingut(da), Visitant/. Sisplau ingressar o registrar-se.
5 Setembre de 2008, 06:22:56
Inici Ingressar Registrar-se

La fotografia de la setmana
Menorca (Garrotxi)
Foto de la setmana
Notícies: La instrumentació és bàsica en meteorologia. Vols compartir els teus coneixements?

+  Forum CATmeteo
|-+  Meteorologia
| |-+  Fòrum general de meteorologia i climatologia
| | |-+  Relació intensitat de pluja-llamp
« anterior següent »
Pàgines: 1 [2] 3 Anar Baix Imprimir
Autor Tema: Relació intensitat de pluja-llamp  (Llegit 563 vegades)
Low pressure
Cumulonimbus Incus
***
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Femení
Missatges: 4903


Vaxholm - Suècia


WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #10 en: 14 Agost de 2007, 11:57:18 »

he trobat aixó:

Citar
Aunque como ya se ha dicho el modelo de distribución de carga en la nube que se aplica en el circuito eléctrico global es el dipolar, es interesante mostrar con un poco mas de detalle las corrientes más importantes que rodean a una nube convectiva, así como la distribución de carga dentro de ella (se verá con más detalle en el apartado siguiente). 

 


CORRIENTES DE CONVECCIÓN:  Formadas por el transporte de partículas cargadas desde el suelo a la base de la nube. 

CORRIENTES DE PRECIPITACIÓN: Producidas por el transporte de cargas hacia el suelo positivas o negativas dependiendo de la zona de la nube de donde provenga la precipitación.

CORRIENTES PUNTUALES O DE CORONA: Cargas positivas que liberan las árboles, vegetación y otros puntos sobre la tierra y que son atraídas por el núcleo principal de carga negativa de la nube.

RAYOS: Descargas eléctricas producidas por el aumento de la diferencia de potencial entre dos puntos de la nube o entre la nube y la superficie de la tierra.

En línia

Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm


"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
Low pressure
Cumulonimbus Incus
***
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Femení
Missatges: 4903


Vaxholm - Suècia


WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #11 en: 14 Agost de 2007, 12:06:38 »

En aquesta web es formula una hipòtesi interessant:

Citar
En la teoría de la precipitación (figura a) se parte de un estado en el que la nube es capaz de producir gotitas de agua lo suficientemente grandes para que no puedan ser mantenidas por las corrientes ascendentes. Por efecto de la gravedad las gotitas de agua caen interaccionando con las partículas (sólidas y/o líquidas) de menor tamaño que aún siguen ascendiendo. Las colisiones producen una separación de cargas (parecida a la que ocurre por frotamiento): las mayores quedan cargadas negativamente y las pequeñas positivamente. Las corrientes aéreas y la gravedad tienden a separarlas del lugar donde se generaron. 

   Algunos autores apuntan que el choque o colisión pueda ser o no de tipo selectivo, al estar polarizadas las partículas mayores. Las dos figuras del apartado siguiente recogen algunos de los modelos de carga para partículas polarizadas por el campo eléctrico E según la ideas de Elster-Geitel y de Wilson respectivamente. 



http://64.233.183.104/search?q=cache:ejgWihQ8ZZ8J:www.tormentasyrayos.com/SECCION%2520EXPLICACIONES/Teoria%2520Rayos.htm+rayos+y+precipitacion&hl=en&ct=clnk&cd=2



Citar
Aunque el modelo de la convección parece más débil que el de precipitación, no hay que olvidar que sus efectos están presentes en las nubes tormentosas y que la generación de granizo blando, agua subfundida y gotitas de agua están asociadas a fuertes movimientos ascendentes y descendentes. Otros fenómenos violentos asociados a fuertes descensos (microburst) están relacionados con la máxima actividad eléctrica y máxima precipitación. La capa de apantallamiento negativa también es predicha por esta teoría. Sus detractores se aferran al hecho de que la carga y campos generados son muy pequeños como para provocar descargas.

Ni la convección ni la precipitación requieren una de la otra pero en las nubes que producen rayos se observan, conviven y se complementan ambos fenómenos. Parecería ingenuo dejar una teoría por la otra, al ser ambas complementarias y reflejar lo que verdaderamente ocurre en las nubes de desarrollo vertical. Una teoría general deber combinar las mejores aportaciones de una y otra además de añadir los nuevos resultados de otros procesos microfísicos que están en estudio.


En línia

Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm


"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
Egarenc
No ssieennto la visstaaa....
Meteoclimatic projecte
Cumulonimbus Capillatus
****
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Masculí
Missatges: 9973



WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #12 en: 14 Agost de 2007, 12:21:03 »



Jo tendeixo a simplificar-ho, i ara se m'ha acudit una altra teoria contradictòria amb mi mateix: es produeix el llamp que allibera gran quantitat d'energia, entre altres també en forma d'ona expansiva. Aquesta ona altera bruscament el corrent convectiu que manté l'aigua i gel dins el núvol i fa que precipiti... En aquest cas es donaria primer el llamp que causaria la posterior precipitació...
En línia

syntonic
Visitant


Email
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #13 en: 14 Agost de 2007, 12:27:19 »

En aquesta web es formula una hipòtesi interessant:

Citar
En la teoría de la precipitación (figura a) se parte de un estado en el que la nube es capaz de producir gotitas de agua lo suficientemente grandes para que no puedan ser mantenidas por las corrientes ascendentes. Por efecto de la gravedad las gotitas de agua caen interaccionando con las partículas (sólidas y/o líquidas) de menor tamaño que aún siguen ascendiendo. Las colisiones producen una separación de cargas (parecida a la que ocurre por frotamiento): las mayores quedan cargadas negativamente y las pequeñas positivamente. Las corrientes aéreas y la gravedad tienden a separarlas del lugar donde se generaron. 

   Algunos autores apuntan que el choque o colisión pueda ser o no de tipo selectivo, al estar polarizadas las partículas mayores. Las dos figuras del apartado siguiente recogen algunos de los modelos de carga para partículas polarizadas por el campo eléctrico E según la ideas de Elster-Geitel y de Wilson respectivamente. 



http://64.233.183.104/search?q=cache:ejgWihQ8ZZ8J:www.tormentasyrayos.com/SECCION%2520EXPLICACIONES/Teoria%2520Rayos.htm+rayos+y+precipitacion&hl=en&ct=clnk&cd=2



Citar
Aunque el modelo de la convección parece más débil que el de precipitación, no hay que olvidar que sus efectos están presentes en las nubes tormentosas y que la generación de granizo blando, agua subfundida y gotitas de agua están asociadas a fuertes movimientos ascendentes y descendentes. Otros fenómenos violentos asociados a fuertes descensos (microburst) están relacionados con la máxima actividad eléctrica y máxima precipitación. La capa de apantallamiento negativa también es predicha por esta teoría. Sus detractores se aferran al hecho de que la carga y campos generados son muy pequeños como para provocar descargas.

Ni la convección ni la precipitación requieren una de la otra pero en las nubes que producen rayos se observan, conviven y se complementan ambos fenómenos. Parecería ingenuo dejar una teoría por la otra, al ser ambas complementarias y reflejar lo que verdaderamente ocurre en las nubes de desarrollo vertical. Una teoría general deber combinar las mejores aportaciones de una y otra además de añadir los nuevos resultados de otros procesos microfísicos que están en estudio.




Això ens porta doncs a un aspecte fins ara no esmentat en aquest fil: la pluja no facilita la descàrrega del llamp per augment de la conductivitat, sinó que fa augmentar la càrrega elèctrica del núvol (teoria de la precipitació) - núvol segurament ja prèviament carregat per l'efecte convectiu descrit.

El que passaria doncs seria que primer augmentaria la precipitació fortament dintre el núvol, l'augment de càrrega provocaria el llamp, i la pluja, més lenta, ens arribaria un cop ja haguéssim sentit fins i tot el tro. Les gotes d'aigua no baixen a Mach1, per sort!
En línia
Low pressure
Cumulonimbus Incus
***
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Femení
Missatges: 4903


Vaxholm - Suècia


WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #14 en: 14 Agost de 2007, 12:31:24 »

es que una cosa no treu l'altre, la ciència no és blanca ni negre, jo crec que poden donar-se les dues alhora.
En línia

Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm


"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
Low pressure
Cumulonimbus Incus
***
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Femení
Missatges: 4903


Vaxholm - Suècia


WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #15 en: 14 Agost de 2007, 12:39:03 »

Citar
Les gotes d'aigua no baixen a Mach1, per sort!

aixó m'ha fet molta gràcia, t'ho imagines?? cuidado, que llueve!! fiu, fiu, fiu!!


Ara el dubte és, si la teoria de l'egarenc, la qual em sembla força raonable, és certa.


En línia

Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm


"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
syntonic
Visitant


Email
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #16 en: 14 Agost de 2007, 12:41:38 »

es que una cosa no treu l'altre, la ciència no és blanca ni negre, jo crec que poden donar-se les dues alhora.

Malauradament la ciència - o més aviat els humans - tendim al blanc i negre per consideració dels mínims paràmetres possible per a suposadament garantir la possibilitat de reproducció i constatació, base de la definició científica. En realitat - i de manera exemplar en la meteorologia - la quantitat de paràmetres és inmensa i, encara més, la seva interacció tan complexa com sovint infravalorada. Per això es necessiten ordinadors tan grossos i per això els models sovint no funcionen - són, malgrat tot, encara massa simplistes.
En línia
syntonic
Visitant


Email
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #17 en: 14 Agost de 2007, 12:43:46 »

Citar
Les gotes d'aigua no baixen a Mach1, per sort!

aixó m'ha fet molta gràcia, t'ho imagines?? cuidado, que llueve!! fiu, fiu, fiu!!


Ara el dubte és, si la teoria de l'egarenc, la qual em sembla força raonable, és certa.




Cap objecte ultrapassa en caiguda lliure els 400 km/h per molt amunt d'on caigui. Però: a quina velocitat baixa la pedra?
En línia
Egarenc
No ssieennto la visstaaa....
Meteoclimatic projecte
Cumulonimbus Capillatus
****
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Masculí
Missatges: 9973



WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #18 en: 14 Agost de 2007, 12:44:28 »

Ja, per això entre altres coses no es té massa idea de la física dels llamps. De teories xorres com les meves segur que també n'hi ha i fins i tot més elaborades Grin
Però una cosa que sí tenia bastant clara és que la càrrega electrostàtica del núvol es produeix per la convecció, que a la vegada crea fregadís i per tant, la càrrega estàtica. Vaja, igual que quan freguem el boli Bic a la màniga del jersei Tongue
En línia

Low pressure
Cumulonimbus Incus
***
Desconnectat Desconnectat

Gènere: Femení
Missatges: 4903


Vaxholm - Suècia


WWW
Re: Relació intensitat de pluja-llamp
« Resposta #19 en: 14 Agost de 2007, 12:47:41 »

Citar
Les gotes d'aigua no baixen a Mach1, per sort!

aixó m'ha fet molta gràcia, t'ho imagines?? cuidado, que llueve!! fiu, fiu, fiu!!


Ara el dubte és, si la teoria de l'egarenc, la qual em sembla força raonable, és certa.




Cap objecte ultrapassa en caiguda lliure els 400 km/h per molt amunt d'on caigui. Però: a quina velocitat baixa la pedra?


bé, suposo que aixo depen de la mida de la pedra i des d'on considerem que comença a caure, des de just el limit del núvol, o de la base, el marge d'error enorme, a que depen de l'alçada.
En línia

Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm


"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
Pàgines: 1 [2] 3 Anar Dalt Imprimir 
« anterior següent »
Anar a:  


Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i durada de la sessió

Powered by MySQL Powered by PHP Forum CATmeteo | Powered by SMF 1.0.10.
© 2001-2005, Lewis Media. Tots els Drets Reservats.
XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!
Gift Ideas | Compare | Steam Sauna | Loans | Mortgages
Pàgina creada en 0.146 segons amb 19 queries.