Temporada boletaire 2007/2008

Cita de: CumulusAtabalatus a 13 Setembre de 2007, 11:54:41

Entenc l’activitat recol•lectora boletaire popular, com una part de la cultura del país de base familiar i gastronòmica, lligada al territori. Això explicaria que històricament en unes comarques i en unes famílies s’apreciessin uns tipus de bolets que en altres gairebé no es coneixien. Saber els racons, llocs, passos i camins, l’època habitual de la florida i si ha plogut o no, eren fins ara patrimoni de la gent lligada al territori.

Lluny queden les abundants recol•leccions familiars fetes als pobles de muntanya que permetien, sobre tot l’any en que la collita del cereal havia esta escassa, comprar amb el negoci del bolet la roba d’abric per passar l’ hivern.

No obstant això la tècnica està canviant, aquest arrelament i la cultura del bolet es socialitza i s’escampa arreu, potenciada en part també pel retorn a les arrels que molts hem anat perdent amb el temps.

El transport físic per carreteres cada cop més rapides i amplies, i cotxes cada cop més potents i enfiladissos fan que aquest territori es faci més petit i accessible.

El flux d’informació és cada cop més fluid i senzill. Ens permet saber on ha plogut fa 21 dies i quina evapotranspiració s’ha produït en un període, si ja s’han collit i on els primers ceps, o fins i tot, on va collir exactament aquells camagrocs l’any passat el teu cunyat mitjançant un seu gps.

Els mass mèdia per la seva part, potser per anotar-se una noticia més als magres estius informatius o potser que no crec, per un plat calent, donen el tret de sortida del pelegrinatge i del flux econòmic cap a unes comarques que ells mateixos, els mass mèdia, obliden durant mesos.

Alguns negocis, em refereixo ara als legals, fan calaix servint bolets i carns a la brasa, que moltes vegades no són ni els uns ni els altres de la comarca, tot i que l’expert comensal assegut al cap de taula cantí les bondats dels fruits de la terra en la que es troba.

Els altres, no se pas si ja s’ha regularitzat la situació, fan l’agost a les cunetes de les carreteres sense pagar iva ni declarar guanys, falsejant així l’economia del país. Tot i que són el recurs perfecte pel “boletaire exnovo inquiet” que de matinada ha sortit de Barcelona esperonat per l’home del temps i que ara no te el valor de tornar a casa de buit. Fet, el de tornar de buit a casa, que des d’ací aprofito per reivindicar.

Tot plegat això no es ni bo no dolent, com deia aquell, senzillament és diferent !

Progressivament i durant aquestes èpoques es produeix especialment, la resocialització del bosc. La majoria érem d’allà fa dues generacions i després de deixar-lo per anar a la capital, ara hi tornem, però ho fem sense el bagatge cultural que els nostres avis tenien dels boscos i del medi natural.

El gaudir de la natura i d’una activitat com la recol•lecció es fa en part gràcies als propietaris i tots als altres agents socials implicats en el manteniment dels bosc (recordem que una gran part dels boscos son privats). Si no fos per les activitats econòmiques primàries, secundaries i terciàries, que fixen població al territori, difícilment podríem tots plegats anar a “caçar” bolets els caps de setmana.

Per aquest motiu penso que si per gaudir d’unes instal•lacions esportives o accedir a un museu, i ara potser parlo més com un “urbanita-barceloni” he de pagar una entrada, no entenc com no hauríem de fer el mateix per accedir al bosc, gaudir d’ell i disposar d’un servei adequat que inclogui la corresponent informació i formació pels neofits. No obstant això, penso que el pagament de quotes fa moltes vegades que els que tenen més possibles, es creguin amb el dret de malmetre i malbaratar recursos que són limitats. En tot cas entenc que els ingressos, cas d’existir, haurien de ser directament pels propietaris dels boscos.

L’accés al medi natural no es pot pas fer a “ la bala va”. Segurament si la nostra cultura i respecte al medi no millora, aquest accés serà cada cop més restringit. Segurament tots els agents implicats, ens limitaran d’una manera a una altre les nostres accions. No sóc pas home de solucions, però penso que només la formació i la cultura sobre qualsevol activitat i ara aplicada al medi rural, serà l’eina que ens permetrà a tots continuar gaudint de les nostres passions.

Finalment dir que a mi no em sembla malament que es facin programes de televisió, llibres o crides per conèixer els bolets, el que si em semblaria malament es que aquestes coses es fessin sense el criteri i la pedagogia necessària. Prefereixo mil vegades deu bons consells, que no pas mil llocs concrets per collir bolets deu bolets, no puc pas anar-hi a tots!.

Ara bé també penso que els racons on has collit una florida de llenega negra crec que s’han de mantenir en un cert “secret”. Se de molts avis que han traspassat amb el secret de les seves “moixerroneres”. “La terra pel qui la labora”, que trobar llocs bons amb bolets no es senzill, porta les seves suades !.

Aquesta potser ja massa llarga reflexió, perdoneu !, va dirigida a tots, tant als que s’apropen al medi natural de tant en tant, com els qui hi tenen més tirada. Als primers per que entenguin que “no todo el monte es oregano” i als segons perquè pensin que són dipositaris d’una cultura que només ells atresoren i que haurien de fer florir en els altres.

Bona temporada Boletaire 2007-2008

M´encanta el teu text ....

Encara que un punt feble, es el tema propietaris ... podriem aprofondir una mica mes ... "no es oro todo lo que reluce" , però vaja .... molt acertat el text, denotes un ecologisme moderat ...

i no tirant petardus com molts d´aquí ... Angry