Pàgines: [1] 2
|
 |
|
Autor
|
Tema: La Munia (3133 metres) (Llegit 609 vegades)
|
Ignasi
Cumulus
  
Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 120

El Midi d'Ossau des de l'Anayet (agost 2004)
|
Els primers dies d’agost vaig fer un viatge a França per fer tres tresmils a la zona de Neouvieille. Es tractava dels pics Estaragne, Campbieil i Lentilla. A la tarda, no vam poder veure ni el paisatge a causa de la boira i un cop plantades les tendes, va començar a ploure. Ens adormirem amb l’esperança que l’endemà les coses estarien millor. Però no: recollir-ho tot i marxar cap a casa va ser el més encertat. Aquestes coses empipen, però… què hi farem!
Per l’11 de setembre vaig tornar a intentar el mateix plan i aquesta vegada l’obstacle fou el túnel de Bielsa, tancat per obres durant uns mesos. El cas és que en arribar a Aínsa ja tenia un altre objectiu: La Munia, un senyor pic de 3133 metres d’alçada amb una cresta entretinguda i algun pas compromès.
Anem a les fotos que és el que us interessa.
Primer us poso el mapa de situació

El lloc d’acampada era conegut perquè ja el vaig fer servir l’any passat: s’hi pot arribar en cotxe (si un s’atreveix a ficar el cotxe per allà. S’entén un No tot-terreny) és pla i té aigua al costat

Aquests cavalls, que són tan bufons, els vam haver de fer fora perquè ens deixéssin dormir tranquils: se n’anaren muntanya amunt sense haver-los d’insistir massa

Rètol indicador del GR 11

Aquesta tenda ja té uns anys, però es porta de meravella. A vegades penso que hi dormo millor que a casa… però no deu ser veritat

Poc abans de fer-se fosc, aquest era l’aspecte que oferia el massís del Cotiella

Aquesta foto està feta a les sis del matí, al quart d’hora d’arrencar. El clima era boníssim: sense fred, ni vent, ni calor… pujes sense adonar-te’n

Poc abans de les 8 del matí arribem al Collado de las Puertas. Allà veiem per primera vegada La Munia, amb els primers raigs de sol. En primer terme, un dels dos llacs de La Munia o de La Larri

Des dels llacs, mirada als Astazus

Des del segon llac, mirada cap al Collado de las Puertas

El Robiñera de bon matí

Pujant al collado de La Munia

Es veu bastant bé el corriol que puja fets ziga zagues per les roques

El coll ja és a prop

El Monte Perdido i els seus companys des del coll de La Munia

Comença la cresta, al principi molt descomposada i amb el bussament a favor, cosa que sempre és una molèstia

El Pas del gat, de pujada (després parlaré del grau d’aquest pas). A partir d’aquí la roca es fa més noble, encara que la cresta sigui més aèria

El vessant nord de La Munia

Crestejant

La cresta que ja hem fet

Els llacs de La Munia des de molt a prop del cim

El tram final, bastant aeri

Estem mitja hora al cim. Vam ser els primers en arribar. Al cap d’una estona van pujar uns francesos encordats i amb guia. Després uns altres, ja grandets, que es movien com volien: semblaven talment isards!

Algunes vistes des del cim, aprofitant el bon dia, encara que una boirina fosca…
Pic Long i Massís del Campbieil

Vignemale

Robiñera i llacs de La Munia

Monte Perdido i companys. La gelera… doncs això

Una altra foto del cim amb la zona del Neouvieille com a fons

En primer terme la Pequeña Munia i Sierra Morena

Part esquerra del Cirque du Tromouse

Part dreta del Cirque du Tromouse

Comencem a baixar

Un tros de cresta bastant esmolat però de roca noble, que dóna confiança

Curiosa imatge de la baixada del Pas du Chat
 El Pas del Gat està graduat com a II, II+ i III, segons les guies i mapes. Si us heu fixat, en el mapa que encapsala el reportatge el posa com a III. Jo penso que és més difícil baixar-lo que pujar-lo, i que –com que no hi ha pati– és un II de pujada i un II+ de baixada. No crec que arribi a III. Per qui vulgui, hi ha un rapel muntat
Aquests ibons m’encanten

Una altra vegada al coll

Vista de la cresta des del coll

Hi ha un individu baixant pel Pas del Gat (l’únic espanyol que vam trobar en tot el dia)

El Monte Perdido des dels llacs de la Munia

A prop del final podem veure el pronunciat Collado de Añisco

I s’ha acabat. Què us ha semblat? “Más vale tarde que nunca”
|
|
|
|
|
En línia
|
Salutacions,
Ignasi
|
|
|
meteocoll
CATmeteo Admin
Tren convectiu
 
Connectat
Gènere: 
Missatges: 34318

|
Brutal el report !!!

Quins bons records; collons, avui estic disfrutant amb els reports muntanyencs 
Molt ben reportat
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Jack Frost
CATmeteo Col.laborador
Cumulonimbus Calvus
 
Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 3623

Doncs això...!
|
Report maquíssim! Aix, el Mont Perdut allà al fons en alguna foto..., que em fa caure la baba! 
Que guapa la foto del Pas de Gat! 
|
|
|
|
|
En línia
|
Poble Nou Jack Frost: figura llegendària que s'origina a Escandinàvia, on, segons la mitologia noruega, Karl, déu dels vents, tenia un fill anomenat Jokul o Frosti -Jokul significa caramell i Frosti gebre. La fantasmagòrica figura, semblant a un Elfo, és un personatge imaginari que apareix en les històries tradicionals i se suposa que traça les figures que apareixen en el gebre; representa, per tant, el fred. (R.Hardy: El libro del Clima. Vol I) Una de les coses més maques que m'han dit en molt temps:"dons que.. estic molt contenta de que hi hagi gent com tu que sense casi coneixe'm em vulgui ajudar i ensenyar tantes coses, mai m'hauria pogut imaginar que una aficio com la meteo em fes coneixer a gent tant bona i agredable.. i que al final acaben siguent molt mes importants que no pas el fet de que caigui 1 metre de neu" 
|
|
|
coyote
Cumulus
  
Desconnectat
Missatges: 111
|
Fantástico report 
Vaya lugares envidiables tenéis por el norte 
Saludos Coyote
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
McConnell
Cumulonimbus Calvus
 
Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 3849

Michael Connelly
|
Ignasi se'm queia la babet ad e veure aquestes magnífiques muntanyes i em recorden a laes meves vacances d'aquest estiu.
Magnific el repor i les fotos millors encara.
Salut
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
Pàgines: [1] 2
|
|
|
|
|