MeteoFanàtic
Cumulus Congestus
 Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 1414
Per què en diuen "mal temps" ????
|
Un altre article d'en Miquel Riera publicat a presència a principis d'aquest any.
---
Ni la pluja hi és, ni se l'espera
Potser quan llegiu aquest article –alguns, a punt de rebre els reis d’Orient, i d’altres amb els regals ben oberts- plou de valent o, fins i tot, en alguns indrets del país hi neva. Ara mateix, però, quan l’escric, gairebé encara amb els dinars de Nadal i Sant Esteve a mig pair, fa un bon sol –aquí al nord del país, on visc, per sort, no patim tant la boira com a Ponent– i, tot i que ha fet molta fred de bon matí, res fa pensar que la pluja torni ben aviat. Com deia aquell: ni hi és, ni se l’espera.
La pluja del cap de setmana abans de Nadal que va caure de manera abundant al litoral català, sembla, a hores d’ara, un miratge. Talment com si no hagués existit. Sí, el bosc és una mica més humit i els sembrats que ja verdegen respiraran uns quants dies, però l’anticicló s’ha imposat de nou arreu del país i amb ell han tornat les nits fredes, les matinades glaçades i els dies assolellats. Una monotonia meteorològica que fa setmanes que dura i que ha deixat els pantans buits i el país ben assedegat.
No sé vosaltres, però jo tinc com enyorança de la pluja. Suposo que, per això, ara fa dos caps de setmana vaig ser un home feliç. Gairebé tant com el meu fill de quatre anys, que va poder estrenar finalment unes botes d’aigua –ara ja no se’n diu katiuskes, com abans, ni tampoc són negres, sinó de colors i amb dissenys originals; les seves, per exemple, són com la boca d’un dinosaure– que li havíem comprat fa mesos. Un home feliç que es va passar una bona estona buscant el paraigua al maleter del cotxe quan en realitat era al garatge ben endreçat, però que també va disfrutar de valent mirant simplement, des de la finestra de casa, com queia la pluja. O com les ones saltaven damunt de la pedra coneguda com el Cargol, a l’Escala, mentre l’aigua davallava pel carrer cap al mar.
Ja ho veieu, o les festes nadalenques m’han estovat o és que realment n’estic fins al capdamunt, d’aquesta situació, que, d’altra banda, es repeteix periòdicament des de sempre i que ara, segurament, és més greu per les funestes perspectives que ens comportarà el canvi climàtic, amb més calor i situacions més extremes; és a dir, que o no plourà o de cop plourà a bots i barrals el que no haurà plogut en un any. Però tot això és de moment el futur, un futur imminent, però el futur. El que importa, en tot cas, és com salvarem la situació actual, si haurem de recórrer a les restriccions d’aigua –un recurs limitat, malgrat que a hores d’ara no ho sembli– o si resulta que tornarem a viure una primavera plujosa com aquella del 2004. que tot podria ser.
Per albirar el temps que farà abans que ningú hi ha a internet unes quantes pàgines on els aficionats a la meteorologia miren i remiren els mapes que els diferents models van produir. Les previsions són sovint paper mullat, però, creieu-me, fa goig veure com el personal s’esvalota quan algun dels models anuncia pluja, neu o fred molt greu, que diu la dita. Fins que l’anticicló de les Açores els torna a posar tots a lloc. I a deprimir-los amb la seva monotonia.
Miquel Riera
Periodista [mriera@presencia.com]
Edita: Revista Presència SL. SANTA EUGÈNIA, 42, 17005. GIRONA
|
Autor
En línia
