Pàgines: 1 [2] 
|
 |
|
Autor
|
Tema: Una llúdriga al Llobregat [fotos] (Llegit 850 vegades)
|
|
|
|
|
boira
Cumulonimbus Calvus
 Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 2391
|
A mi també em sorprèn i sempre penso amb les rates, però es veu que les llúdrigues fan excursions maques.
He llegit que una de les que van deixar per el Fluvià va aparèixer, temps després Ter amunt, potser per Manlleu. Com va saltar d'una vall a l'altre és un misteri. En qualsevol cas una bona excursió.
Seguint aquest raonament aquesta pot estar al Llobregat perquè hi ah arribat des d'una altra banda i potser no tindrà cap més remei que estar-s'hi, encara que no li agradi, fins que decideixi marxar en busca d'algo millor.
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
Low pressure
Cumulonimbus Incus
Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 4903
Vaxholm - Suècia
|
però segons a quina alçada vas fer la foto, es factible, t'asseguro que el color de l'aigua és per la pluja, jo passo cada dia amb el ferrrocarril, i el color merdós no és el matex, t'ho garantitzo.
|
|
|
|
|
En línia
|
Sta. Coloma de Cervelló ~ 50msnm
"No pots arribar a imaginar com t’odio. No suporto que em remenis els cabells, que t’arrapis al meu cos. M’alteres, em desestabilitzes, em fas venir mal de cap, m’enterboleixes el pensament. I sempre acabes fent-me plorar.
No cal que piquis més al vidre. No et deixaré entrar. Fuig, deixa’m estar. Maleït siguis, vent."
|
|
|
Sunami
Cumulus
Desconnectat
Gènere:
Missatges: 200
|
Jo també diria que ve de riu amunt arrosegada per la crescuda o alliberada ilegalment per algú que la trobés a algun altre lloc. Ni tan sols crec que sigui reintroduida. Si veu veure un reportatge q van fer fa mesos per TV3 del Llobregat, en aquest tram la qualitat de l'agua no es ni de bon tros l'adecuada per aquests animalons. 
De lludrigues n'hi han, originaries o reintroduides, als aiguamolls de l'empordà i conques de Girona i a les capceleres dels rius al Pirineu i prepirineu. Les crien, i es poden veure, a una antiga piscifactoría al Pont de Suert, desde on s'alliberen la resta de Catalunya:
http://www.gencat.net/mediamb/ea/pdfs/lludrimestre_ribagor.pdf
En aquest link es veu la distribució actual:
http://www.medi-ambient.net/ea/lludriga2.htm
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
Mammatus
Cumulus Humilis
Desconnectat
Gènere:
Missatges: 420
Terrassa (Can Palet de Vistalegre)
|
Efectivament, el color de l'aigua es deu a les pluges que van caure en dies anteriors... al Llobregat sembre passa el mateix: amb la crescuda del riu (encara que siguin uns centímetres) s'arrosseguen llims i terra en general que fa que l'aigua es torni d'aquest to marronós.
La foto està pressa al pas del riu per Castellbell i el Vilar; a aquesta alçada el riu no està perfecte, però almenys està en millors condicions que no pas de Martorell cap avall, on hi ha un munt d'empreses químiques (que ben segur contribueixen a crear un riu hipercontaminat... ex: la magnífica Solvay, etc...)
I respecte la llúdriga, potser va baixar a fer una excursió i viu al curs més alt del riu, o qui sap.. igual a aquesta alçada del Llobregat no hi ha tantes substàncies contaminants, qui sap, de tota manera tingueu en compte que despres de diversos dies plovent, quan baixa més aigua de l'habitual també es contribueix a netejar el riu de partícules nocives (això és una pràctica il.legal que duen a terme algunes empreses: primer llençen els residus i posteriorment deixen anar una quantitat considerable d'aigua per reduir les concentracions de productes tòxics...  )
|
|
|
|
|
En línia
|
  Po fueno, po fale, po malegro... 5Jotas, el meu blog fotogràfic:
www.jjjjj.es |
|
|
|
|
parhelio
el Martín Rubio del foro
Cumulus Congestus
Desconnectat
Gènere:
Missatges: 1648
maregassa al sol?
|
Se me hace extraño que una nutria se pasee por este rio putrefacto la verdad,yo me inclino que ese bicho pudiera ser una rata de cloaca. No se...  no concuerda con los parametros establecidos o quizás si es una nutria igual ha tenido como dicen un error genetico total.
I més proves:
El Departament
Índex El Departament
Benvinguda del Conseller
Ajuts.
Cartografia
Centre de Documentació
Contractació Administrativa
Cos d'Agents Rurals
Empreses públiques
Estadístiques
Hemeroteca
Informació Corporativa
Internacional
Legislacio
Organigrama
Plans i programes
Publicacions
Revista Medi Ambient, tecnologia i cultura
Sala de Premsa
Suport idiomàtic
Visita guiada
El Medi
Índex El Medi
Aigua
Atmosfera
Avaluació ambiental
Biodiversitat i boscos
Caça
Canvi climàtic
Contaminants Orgànics Persistents
Energies renovables
Espais naturals
Fauna
Informació Ambiental
Medi Natural
Meteorologia
Pesca continental
Prevenció d'incendis
Residus
Soroll
Sostenibilitat
Webcams
Ciutadans
Índex Ciutadans
Bosc virtual
Tu i el Medi Ambient
Butlletins electrònics
Ecoproductes i ecoserveis
Educació ambiental
Habitatge
Informació Ambiental
Mobilitat
Parcs de Catalunya
Participació Pública
Visita guiada
La Via Augusta
Empreses
Índex Empreses
ADIGSA
Agència Catalana de l'Aigua
Agència de Residus de Catalunya
Prevencio d'impactes ambientals
Bones pràctiques ambientals a les empreses.
Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient
Centre de la Propietat Forestal
Contaminants Orgànics Persistents
Ecoproductes i ecoserveis
Entitats Ambientals de Control - EAC
Forestal Catalana
IPP
Millors tècniques disponibles
Prevenció i control
Responsabilitat ambiental
Sistemes de gestió ambiental
Empreses públiques
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
mida text
castellano | english contacte | mapa del web | accessibilitat avançada
El Departament
El Medi
Ciutadans
Empreses
Inici
Hemeroteca
Articles
Una llúdriga a Balsareny
La llúdriga que rondava pel Llobregat és el millor senyal que estem avançant pel bon camí
Amb l'entrada en funcionament de la depuradora d'aigües residuals urbanes del tram baix del Llobregat, assolim una important fita en el sanejament dels nostres rius. Aquesta macrodepuradora, juntament amb l'altra gran peça que aviat entrarà igualment en servei al Besòs, sumades a les més de 300 depuradores urbanes que avui funcionen a Catalunya, ens permeten afirmar que, llevat de comptades excepcions, hem assolit una important millora en la qualitat de l'aigua dels nostres rius.
Aquest canvi qualitatiu ha estat possible gràcies a l'existència a Catalunya d'una decidida política mediambiental que, pel que fa al sanejament, se sosté en el que ha estat, sens dubte, el primer impost ecològic i finalista de l'Estat espanyol: el cànon de l'aigua, creat per la Generalitat l'any 1982.
El resultat d'aquesta planificació i d'aquest esforç inversor es fa evident en els nostres rius que presenten, en termes generals, una bona qualitat en les seves aigües. Així, avui podem afirmar que a Catalunya tenim les aigües fluvials netes i podem, en conseqüència, fixar-nos un nou objectiu: tenir les aigües vives.
El pas d'una qualitat de les nostres aigües fluvials a l'altra requereix novament una acurada planificació, un notable grau de consens entre les parts i un no menys important finançament. Aquests tres aspectes estan resolts i enfilats per l'horitzó que va d'avui fins al 2005. Es tracta del pla de sanejament d'aigües residuals urbanes 2002 (PSARU 2002), el qual estableix per a cada un dels nostres rius, afluents i rieres el nivell de qualitat desitjable, així com la solució detallada (finançament inclòs) per al sanejament de les aigües dels més de 3.600 nuclis de població de menys de 2.000 habitants. Un pla, el PSARU 2002, que ha nascut amb el consens de tots els sectors representats al si del consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua del departament de Medi Ambient.
Pel costat de les aigües residuals urbanes, tenim tota una realitat d'aigües residuals industrials que també requereix una resposta. És per aquesta raó que aquest programa es complementa amb el pla de sanejament d'aigües residuals industrials (PSARI 2003), igualment consensuat a l'Agència Catalana de l'Aigua i aprovat pel govern de la Generalitat. Un programa que, des d'una visió realista i ambiciosa, estableix amb claredat les noves regles de joc per al sanejament de les aigües residuals industrials. PSARU i PSARI són dues eines al servei de l'objectiu de passar d'unes aigües netes a unes aigües vives, de fer quelcom més que donar compliment a la nova directiva marc de les aigües.
És per això que, més enllà dels paràmetres fisicoquímics i dels índexs de qualitat de les aigües, que naturalment hem de continuar utilitzant, a partir d'ara volem mesurar-nos per indicadors biològics. En aquest sentit, la llúdriga que rondava fa uns dies pel Llobregat a l'alçada de Balsareny és, probablement, el millor senyal que estem avançant pel bon camí (i tot plegat, sense limitar l'activitat industrial sinó plantejant-la en termes de sostenibilitat).
Dades de l'autor:
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
Dades de publicació:
Diari Avui
26 de Octubre de 2003
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
|
|
Pàgines: 1 [2] 
|
|
|
|
|
)
