Pàgines: [1] 
|
 |
|
Autor
|
Tema: Trista efemèride a l'Aneto... (Llegit 343 vegades)
|
Jack Frost
CATmeteo Col.laborador
Cumulonimbus Incus
 Desconnectat
Gènere: 
Missatges: 4280
Neu, neu!!!
|
Avui fa 90 anys, dos excursionistes, Josep Sayó, guarda del refugi de la Renclusa, guia de Benasc i prestigiós pirineista, i Adolf Blass, un excursionista alemany, que va venir per fer excursions per la Maladeta i pujar a l'Aneto, van morir al cim a causa d'una terrible tempesta... Just tornant del cim, començant a passar el Pas de Mahoma, un llamp els travessà a tots dos fulminant-los a l'acte... Els acompanyaven mossèn Jaume Oliveres, el qual escriure una sèrie de ressenyes del succés, que va acabar en llibre Els llamps de la Maleïda*, i Eduard Kröger, un altre excursionista alemany...
L’estiu de 1916 es va acabar la construcció del refugi de La Renclusa i tot era llest per la seva inauguració oficial. Era la vigília de la inauguració del refugi de la Renclusa, fet que aplegava un gran nombre d'excursionistes. Mossèn Oliveras hi havia acudit amb un company i es trobà amb dos muntanyencs alemanys. El 27 de juliol de 1916 surten de matinada cap al cim de l'Aneto per viure un infern.
Aquest accident tingué un gran impacte en els ambients excursionistes i sens dubte que es pot considerar com el primer accident amb ressò mediàtic de l’excursionisme català, malgrat que els dos morts no fossin estrictament catalans. Es va suspendre la inauguració del refugi i els excursionistes s’ompliren de dol. Als pocs dies Oliveras acompanyà la caravana de rescat en la recerca de les despulles dels dos accidentats i vetllà els seus cossos a la Renclusa. Un mes més tard tornava a la Renclusa per inaugurar la capella de la Verge de les Neus. L’any seguent va organitzar un grup que van portar la creu de ferro al pas de Mahoma per recordar les víctimes...
Potser avui s'ha fet algun homenatge en record de les víctimes d'aquella desgràcia... 
* Relats que fan posar la pell de gallina (en veu d'Estanislau Torres):
Els temps va canviar quan ells ja havien assolit el cim i, aparentment, el perill era lluny. Notaven l'atmosfera carregada, això sí. I un fred sobtat. Calamarsejava. Aviat sentiren una bonior estranya. <<Com un brunzit metàl·lic com el dels fils elèctrics en dies de vent i tempesta>>, explica mossèn Oliveres. I de sobte, un espetec eixordador. No havien vist cap llams i, tot i que la bonior havia parat, aviat notaren que es reproduïa, i amb més insistència. Seguidament van sentir un nou esclafit, esclafit que els percudí dolorosament. Llavors iniciaren la retirada. Mossèn Oliveres i Eduard Kröger, van avançar-se. Adolf Blass i Josep Sayó es van retardar una mica. El Pas de Mahoma, segons confessa el propi mossèn Oliveres, oferia un aspecte impressionant. <<Com qui trobant-se dins d'un incendi -diu- travessa a la ventura la flamera que l'envolta per veure si en pot sortir>>.
De sobte se sentí un nou esclafit i experimentares una nova batzegada. Eduard Kröger estava atordit. Mossèn Oliveres tenia feina a animar-lo. Després, ja un coP guanyat el Pas de Mahoma, miraren endarrera. Josep Sayó i l'altre alemany no apareixien. Van cridar, cridar... però ningú no responia. El sacerdot sembla que vacil·là. Tornar enrera era arriscat. Finalment es revestí de valor i es decidí. Va enfilar altre cop el Pas de Mahoma i aleshores es va fer càrrec de la magnitud de la tragèdia: en un dels sortints de roca que donen a la gelera de Corones va veure els cossos, exànimes, del guia de Benasc, Josep Sayó, i d'Adolf Blass, l'alemany...
(Us el recomano)
|
|
|
|
|
En línia
|
Poble Nou Jack Frost: figura llegendària que s'origina a Escandinàvia, on, segons la mitologia noruega, Karl, déu dels vents, tenia un fill anomenat Jokul o Frosti -Jokul significa caramell i Frosti gebre. La fantasmagòrica figura, semblant a un Elfo, és un personatge imaginari que apareix en les històries tradicionals i se suposa que traça les figures que apareixen en el gebre; representa, per tant, el fred. (R.Hardy: El libro del Clima. Vol I) Una de les coses més maques que m'han dit en molt temps:"dons que.. estic molt contenta de que hi hagi gent com tu que sense casi coneixe'm em vulgui ajudar i ensenyar tantes coses, mai m'hauria pogut imaginar que una aficio com la meteo em fes coneixer a gent tant bona i agredable.. i que al final acaben siguent molt mes importants que no pas el fet de que caigui 1 metre de neu"  |
|
|
.....
Hala, Madrid!
Cumulonimbus Incus
Desconnectat
Gènere:
Missatges: 6500
|
Vaya tragedia 
esto demuestra por que el Jordi nos hizo firmar el papelito  , por suerte no nos pillo tormenta alguna lo cual ahi arriba es una suerte 
|
|
|
|
|
En línia
|
|
|
|
|
|
Pàgines: [1] 
|
|
|
|
|
